Biografia | |
---|---|
Naixement | 15 febrer 1945 ![]() Nova York ![]() |
Formació | Universitat d'Oregon - Philosophiæ doctor (–1976) Palo Alto High School Universitat Stanford University of Oregon College of Arts and Sciences (en) ![]() ![]() |
Director de tesi | Gregory Wannier ![]() |
Activitat | |
Camp de treball | Ciència cognitiva ![]() |
Ocupació | professor, ciències cognitives |
Ocupador | Universitat de Michigan Universitat d'Indiana ![]() |
Membre de | |
Obra | |
Obres destacables
| |
Estudiant doctoral | Melanie Mitchell (en) ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() ![]() |
Família | |
Pare | Robert Hofstadter ![]() |
Premis | |
![]() ![]() |
Douglas Richard Hofstadter (Nova York, Estats Units, 15 de febrer de 1945) és un científic, filòsof i acadèmic nord-americà. És principalment conegut pel seu llibre Gödel, Escher, Bach: un etern i gràcil bucle (Gödel, Escher, Bach: an Eternal Golden Braid, abreujat GEB), que va ser publicat el 1979, i va guanyar el Premi Pulitzer d'assaig el 1980[1][2] i un premi de la National Book Award en l'apartat de ciència.[3] Aquest llibre ha inspirat milers d'estudiants a començar les seves carreres en computació i intel·ligència artificial. Entre els seus interessos, estan la música, els temes de la ment, la creativitat, l'autoreferència, la traducció, i els jocs matemàtics. També és el creador de la llei de Hofstadter.